Com les exportacions de cafè havien cobrat gran importància econòmica, diversos països llatinoamericans van signar acords d'assignació de quotes abans de la II Guerra Mundial, de manera que cada un d'ells tingués garantida una part del mercat de cafè de Estats Units.
El primer conveni de quota es va signar el 1940 i el va administrar l'anomenada Oficina Panamericana del Cafè. El 1962 es va acordar fixar quotes d'exportació de cafè a escala mundial, i les Nacions Unides van negociar un conveni cafeter internacional. Durant els cinc anys que va estar en vigor aquest conveni, van acceptar les seves condicions 41 països exportadors i 25 importadors.
El conveni es va renegociar el 1968, 1976 i 1983. Però el 1989, les nacions participants no van aconseguir signar un nou pacte, i els preus del cafè en els mercats internacionals es van desplomar.
